Plà
lector 2015-16 “CONTES A CABASSOS”
CEIP CERVANTES- DÉNIA
EL
GAT AMB BOTES
Hi
havia una vegada...
Un
moliner que tenia tres fills.
A
la seva mort, el pobre moliner els va deixar als seus fills, com
únics béns: el seu molí, el seu ruc i el seu gat.
Molt
aviat es va fer el repartiment, per al qual no es va necessitar
notari ni altra autoritat; res va sobrar del pobre patrimoni.
El
fill més gran es va quedar amb el molí, el segon va rebre el ruc i
el petit només es va quedar amb el Gat; estava desconsolat per tenir
tan poc.
—Els
meus germans -deia-
podran guanyar-se la vida honradament treballant junts; en canvi jo,
quan m'hagi menjat el meu gat i hagi fet una bufanda amb la seva
pell, moriré de fam.
El
Gat, a l'escoltar aquest discurs, li va dir amb un aire moderat i
greu:
—No
t'afligeixis en l'absolut, amo meu, no tens més que donar-me un sac
i fer-me un parell de botes per a anar pels esbarzers, i ja veuràs
que la teva herència no és tan poca cosa com tu creus.
Encara
que l'amo del Gat no li va fer molt de cas, l’havia vist actuar amb
tanta agilitat per a atrapar rates i ratolins, que no va perdre
l'esperança que el socorregués de la seva misèria.
Quan
el Gat va tenir el que havia sol·licitat, es va calçar ràpidament
les botes, es va col·locar el sac al coll prenent els cordons amb
les seves potes davanteres i es va dirigir cap a una conillera on hi
havia molts conills.
Va
posar segó i herbes dins del sac, i es va estirar al sòl com si
estigués mort; va esperar que un tendre conill vingués a ficar-se
en el sac per a menjar el que en ell hi havia.
Tot
just, quan es va estirar al jaç un tendre i atordit conill va entrar
en el sac.
El
Gat va lligar els cordons per a atrapar-lo i després el va matar
sense misericòrdia.
Orgullós
de la seva proesa, es va dirigir cap a on vivia el Rei i va demanar
que el deixessin entrar per a parlar amb ell.
El
van fer passar a les habitacions de La seva Majestat; després de fer
una gran reverència al Rei, li va dir:
—Heus
aquí, Senyor, un conill de camp que el Senyor Marquès de Carabàs
(que és el nom que se li va ocórrer donar al seu amo) m'ha
encarregat oferir-li de la seva part.
—Digues-li
al teu amo -va
contestar el Rei- que
l'hi agraeixo, i que m'afalaga en gran mesura.
En
altra ocasió, va anar a amagar-se en un graner deixant també el sac
obert; quan dues perdius van entrar en ell, va lligar els cordons i
les va capturar.
De
seguida s’en va anar a regalar-se-les al rei. Una vegada més, el
Rei es va sentir afalagat al rebre les dues perdius, i va ordenar que
li donessin de beure.
Durant
dues o tres mesos el Gat va continuar duent al Rei les peces que
caçava i li deia que el seu amo l’enviava.
Un
dia es va assabentar que el Rei aniria de passeig per la ribera del
riu amb la seva filla, la princesa més bella del món, i li va dir
al seu amo:
—Si
segueixes el meu consell podràs fer fortuna; no tens més que
ficar-te en el riu en el lloc que jo t'indiqui i després deixar-me
actuar.
El
Marquès de Carabàs va fer el que el seu Gat li aconsellava, sense
saber amb quines intencions ho feia.
Mentre
es banyava, va passar per aquí el Rei, i el Gat es va posar a cridar
amb totes les seves forces:
—Socors!
Auxili!. Que s'ofega el Marquès de Carabàs!.
A
l'escoltar els crits, el Rei va treure el cap per la finestreta i al
reconèixer al Gat que tantes peces de caça li havia lliurat, va
ordenar als seus guàrdies que anessin a auxiliar al Marquès de
Carabàs.
Mentre
treien del riu al pobre Marquès, el Gat es va acostar a la carrossa
i li va dir al Rei que durant el bany del seu amo uns lladres havien
arribat i s'havien emportat les seves robes, tot i que era el Gat qui
les havia amagat darrere d'una enorme pedra.
A
l'instant, el Rei va ordenar als oficials del seu guarda-roba que
anessin a buscar un dels seus més bells vestits per a donar-se'l al
Marquès de Carabàs.
El
Rei li va fer mil afalacs, i com les belles vestidures que acabaven
de donar-li realçaven la seva figura (doncs era un mosso maco i ben
plantat), la filla del rei el va trobar molt del seu grat; a més,
com el Marquès de Carabàs li va dirigir dos o tres mirades, molt
respectuoses i força tendres, ella es va enamorar de seguida d'ell.
El
rei va voler que pugés a la seva carrossa i que els acompanyés en
el seu passeig.
El
gat, encantat al veure que el seu pla començava a donar resultat, es
va avançar a ells, i quan va trobar a uns camperols que segaven un
camp els va dir:
—Bona
gent, si no dieu al rei que el camp que esteu segant pertany al
Marquès de Carabàs, sereu trinxats i convertits en paté.
Al
passar per allí, el rei no va oblidar preguntar als segadors de qui
era el camp que segaven.
-Aquestos
camps pertanyen al Marquès de Carabàs, Senyor -van
respondre els llauradors-.
El
rei, al veure tantes riqueses del Marquès de Carabàs, va decidir
casar a la seva filla amb el fill menor del moliner, mentre el gat li
presentava tots els respectes i s'havia convertit en el gat més
famós de tota la comarca.
Gràcies
a les gestes del Gat amb botes, el seu Senyor, el marquès de
Carabàs, es va convertir en un jove príncep, i les portes reals es
van obrir per a donar pas a la feliç parella.
Allí
van viure feliços, i el gat amb botes, com recompensa del seu amo,
va viure també en aquell castell tan bonic.
Vet
aquí un gos, vet aquí un Gat, i aquest conte s’ha
acabat!
Charles
Perrault
A VEGADES, L'ENGINY AJUDA A
SOLUCIONAR PROBLEMES.
