LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA
Hi
havia una vegada...
...
una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i
es va trobar una moneda.
- Què
puc fer amb aquest dineret? -
va preguntar-se la Rateta.
- Si
em compre ametlletes potser em cauen les dentetes!!
Finalment,
com que era tan presumida, va decidir comprar-se un llacet per a la
cueta.
A
l’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia
cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i
tothom que la veia pensava en lo preciosa que estava.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.
El
primer en passar va ser el Ruc,
i veient-la tan bonica li va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?
La
Rateta li va contestar:
Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar !
El
Ruc va bramar: Iaaaa,
Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa …
I
la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu ensordadora no em vull
casar amb tu
i el Ruc va marxar trist, molt trist.
i el Ruc va marxar trist, molt trist.
Uns
minuts més tard va passar l’Ànec i
li va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?La
Rateta li va contestar:
-Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
L’Ànec
va fer : Quac,
quac, quac, quac …
I
la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull
casar amb tu i l’Ànec va marxar trist, molt trist.
Més
tard va passar el Gos i
va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?
La
Rateta li va contestar:
-Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El
Gos va bordar: Bup,
bup, bup, bup …
I
la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan
sorollosa no em vull casar amb tu i el Gos va marxar trist, molt
trist.
Instants
després va passar el Gall i
li va dir a la Rateta:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?
La
Rateta li va contestar:
-Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El
Gall va fer: Qui-qui-ri-quí,
Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí …
I
la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em
vull casar amb tu
i el Gall va marxar trist, molt trist.
i el Gall va marxar trist, molt trist.
La
Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou
bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà
el Gat que
va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?La
Rateta li va contestar:
- Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El
Gat va miolar: Mèu,
mèu, mèu, mèu....
La
Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li
havia arribat al cor, i li va dir:Amb
aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!
El
Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre
les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i
pensava en lo enamorada que estava.
Un
dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i,
sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li
queixalada i se la va menjar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada