PLÀ LECTOR 2015-2016 CONTES A CABASSOS
ELS
TRES PORQUETS
Hi
havia una vegada...
...
tres porquets que vivien tots junts al mig del bosc. Els tres eren
germans: el més xicotet era el més roín de la família; el mitjà
era el més juganer; i el gran era el més assenyat i treballador
dels tres.
Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.
Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.
El
porquet xicotet va decidir fer-se una casa de palla. “La palla pesa
poc i és fàcil de manejar”, va pensar, “i així me’n podré
anar a fer malifetes ben aviat”.
El
porquet mitjà, que també volia anar ràpid per anar a jugar amb el
seu germà, va decidir fer-se la casa una mica més enllà però de
fusta. “Tot i que la fusta és més pesada que la palla, jo sóc
més fort que el meu germà xicotet i acabaré molt ràpid”, va
pensar. I dit i fet, en ben poc temps ja s’havia fet la seva caseta
i va marxar corrents a jugar.
El
porquet gran va decidir que el més lògic era fer-se una casa de
maons. Una mica més lluny d’on s’havia fet la casa el mitjà, va
començar a apilar els rajoles i posar-hi ciment, mentre els seus dos
germans jugaven allà a prop.
Però
amagat darrere un arbre els estava espiant el llop que vivia per
aquells voltants.
Q
uan
cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall
i va anar cap a la casa del més petit.
uan
cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall
i va anar cap a la casa del més petit.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. El porquet va mirar pel forat i, en veure que era el llop va dir: “Fora llop … no t’obriré la porta”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obris la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i … la casa de palla va volar pels aires!
E
l porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.
l porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.
“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem la porta”.
Aleshores el llop va dir … “Doncs si no m’obriu la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i … la casa de fusta, tot i aguantar en un primer moment, va acabar cedint i les fustes van anar caient una a una!
E
ls
dos porquets van sortir “cames ajudeu-me”, corrents, i es van
anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire
temps que el llop es va acostar a la casa de rajoles.
ls
dos porquets van sortir “cames ajudeu-me”, corrents, i es van
anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire
temps que el llop es va acostar a la casa de rajoles.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els tres porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem la porta”.
I el llop va dir …
“Doncs
si no m’obris la porta, bufaré… bufaré… i la casa
tiraré!!!”
Va començar a bufar i … a bufar …i a bufar … però la casa no va caure. El llop va seguir bufant … i quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb rajoles i ciment.
Va començar a bufar i … a bufar …i a bufar … però la casa no va caure. El llop va seguir bufant … i quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb rajoles i ciment.
Aleshores
se li va ocórrer entrar per dalt de la teulada, per on hi havia la
xemeneia. Afortunadament, el porquet gran s’estava preparant el
sopar abans que arribaren els seus dos germans, i havia col.locat una
olla amb aigua a escalfar a la xemeneia. Quan el llop es va deixar
anar xemeneia avall, va caure dins l’olla amb l’aigua bullint i
es va escaldar tot.
Cansat,
adolorit, escaldat i derrotat, el llop va marxar cap al bosc i mai
més no va tornar a molestar als tres germans porquets que, feliços
i contents, van decidir viure conjuntament a la casa de rajoles.
