dimarts, 19 de gener del 2016

CONTES A CABASSOS- GENER

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA

Hi havia una vegada...
... una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i es va trobar una moneda.
Què puc fer amb aquest dineret? - va preguntar-se la Rateta.
Si em compre ametlletes potser em cauen les dentetes!! 
Finalment, com que era tan presumida, va decidir comprar-se un llacet per a la cueta.

A l’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i tothom que la veia pensava en lo preciosa que estava.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.
El primer en passar va ser el Ruc, i veient-la tan bonica li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?
La Rateta li va contestar: 
Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar !
El Ruc va bramar: Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa …
I la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu ensordadora no em vull casar amb tu
i el Ruc va marxar trist, molt trist.

Uns minuts més tard va passar l’Ànec i li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: 
-Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
L’Ànec va fer : Quac, quac, quac, quac …
I la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull casar amb tu i l’Ànec va marxar trist, molt trist.

Més tard va passar el Gos i va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?
La Rateta li va contestar: 
-Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El Gos va bordar: Bup, bup, bup, bup …
I la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan sorollosa no em vull casar amb tu i el Gos va marxar trist, molt trist.

Instants després va passar el Gall i li va dir a la Rateta:

-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?
La Rateta li va contestar: 
-Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El Gall va fer: Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí …
I la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em vull casar amb tu
i el Gall va marxar trist, molt trist.

La Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà el Gat que va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar:
Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El Gat va miolar: Mèu, mèu, mèu, mèu....
La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir:Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!

El Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i pensava en lo enamorada que estava.
Un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

DE VEGADES, LES APARENCES ENGANYEN