Plà
lector 2015-16 “CONTES A CABASSOS”
CEIP CERVANTES - DÉNIA
LA
CASETA DE XOCOLATA
Allà
al lluny, en una barraca pròxima al bosc vivia un llenyataire amb la
seua esposa i els seus dos fills: Hansel i Gretel.
La
família era molt pobra. Tant, que encara en les èpoques en què
guanyava més diners, amb prou faenes aconseguia per a menjar. Però
un bon dia no els va quedar ni una moneda per a comprar menjar, ni
una miqueta de farina per a fer pa.
-
Els nostres fills moriran de fam- es va lamentar el pare.
-
Tan sols hi ha un remei -va dir la mare plorant-. Hem de deixar-los
en el bosc, prop del palau del rei. Alguna persona de la cort els
arreplegarà i cuidarà.
Hansel
i Gretel, com que no s'havien pogut dormir de fam, van sentir la
conversa. Gretel es va posar a plorar, però Hansel la va consolar
així:
-
No t'amoïnes. Tinc un plà per a trobar el camí de retorn.
Preferisc passar fam ací a viure amb luxes entre desconeguts.
L'endemà
la mare els va despertar d'hora.
-Hem
d'anar al bosc a buscar fruites i ous -els va dir- en cas contrari,
no tindrem de menjar.
Hansel,
qui havia trobat un tros de pa dur en un racó, es va quedar una mica
arrere per a anar sembrant trossets pel camí. Quan van arribar a un
clar pròxim al palau, la mare els va demanar als xiquets que
descansaren mentre ella i el seu espòs buscaven alguna cosa per a
menjar.
Els
germans no van tardar a quedar-se adormits, doncs havien matinat i
caminat molt, i aprofitant açò, els seus pares els van deixar. Els
pobres xiquets estaven tan cansats i febles que van dormir sense
parar fins a l'endemà.
En
despertar, el primer que va fer Hansel va ser buscar els trossos de
pa per a recórrer el camí de retorn; però no va poder trobar ni
un: els ocells se'ls havien menjat.
De
tant buscar i buscar es van allunyar del clar, i per fi van
comprendre que estaven perduts del tot. Van caminar i van caminar
fins que van arribar a un altre clar.
Sabeu
que van veure allí? Doncs una caseta tota feta de xocolata i
caramels. Els pobres xiquets, que estaven morts de fam, van córrer a
arrancar trossos, però en aqueix moment va aparèixer una velleta.
Amb un somriure molt amable els va convidar a passar i els va oferir
un esplèndid menjar. Hansel i Gretel van menjar fins a fartar-se.
Després
la velleta els va preparar el llit i els va abrigallar
afectuosament. Però la velleta que semblava tan bona, era una bruixa
que volia fer-los treballar. Gretel havia de cuinar i fer tota la
neteja. Per a Hansel la bruixa tenia altres plans: volia que tirara
del seu carro! Però el xiquet estava massa flac i dèbil per a
semblant tasca, així que va decidir tancar-lo en una gàbia fins que
engreixara.
Gretel
no podia escapar i deixar al seu germanet tancat! Entretant, el
xiquet rebia tant menjar que, encara que havia passat sempre molta
fam, no podia acabar tot el que li portava. Com la bruixa no veia més
enllà del seu nas, quan s'acostava a la gàbia de Hansel li demanava
que traguera un dit per a saber si estava engreixant. Hansel ja
s'havia adonat que la dona estava quasi cega, així que tots els dies
li estenia un osset de pollastre. - "Encara estàs molt flac
-deia llavors la vella-. Esperaré uns dies més!".
Per
fi, cansada d'esperar a que Hansel engreixara, va decidir lligar-ho
al carro de qualsevol manera.
Els
xiquets van comprendre que havia arribat el moment d'escapar. Com era
dia de pastar pa, la bruixota havia ordenat a Gretel que calfara bé
el forn. Però la xiqueta havia sentit en la seua casa que les
bruixes es converteixen en pols quan aspiren fum de til·ler, de
manera que va preparar un gran foc amb aqueixa fusta.
-
Jo mai he calfat un forn -va dir llavors a la bruixa-. Per què no
mires el foc i em dius si està bé?.
-
Ix d'ací, tros de ximple! -va xisclar la dona-. Jo mateixa ho
vigilaré!. I va obrir la porta de ferro per a mirar. En aqueix
instant va eixir una bocanada de fum i la bruixa es va desfer.
Solament van quedar un grapat de pols i un grapat de claus. Gretel
va arreplegar les claus i va córrer a alliberar al seu germà.
Abans
de fugir de la casa, els dos xiquets van cercar menjar per al viatge.
Però, com seria la seua sorpresa quan van trobar munts de cofres amb
or i pedres precioses! Van arreplegar tot el que van poder i van
fugir ràpidament.
Després
de molt caminar van arribar a un enorme llac i es van asseure tristos
al costat de l'aigua, mirant l'altra riba. Estava tan lluny!
-
Voleu que us creue?- va preguntar de sobte una veu entre els joncs.
Era un enorme cigne blanc, que en un tres i no res els va deixar en
l'altra riba.
I
endevinen qui estava tallant llenya justament en aqueix lloc? El pare
dels xiquets! Sí, el pare que va plorar d'alegria en veure'ls sans i
estalvis. Després de les abraçades i les besades, *Hansel i *Gretel
li van mostrar les riqueses que portaven, i després d'agrair al
cigne la seua oportuna ajuda, van córrer tots a reunir-se amb la
mare.
GERMANS GRIMM
MAI,
MAI, MAI CONFIES EN ESTRANYS
