dimarts, 8 de març del 2016
dimarts, 1 de març del 2016
CONTES A CABASSOS-MARÇ
PLÀ LECTOR 2015-2016 “CONTES A CABASSOS” CEIP CERVANTES-DÉNIA
EN PATUFET
Hi
havia una vegada...
Un
dia, la mare estava fent el dinar i quan ja ho tenia tot a punt per
coure l’olla, es va donar compte que se li havia acabat el safrà.
En Patufet, que estava per allà i va sentir com la mare s’exclamava,
va dir :
“Mare,
si no hi ha safrà… jo us en puc anar a buscar”.
La
mare, escandalitzada per aquesta idea, li va contestar:
"On
vols anar tu tan petit!!! No veus que, com que ets tan petitó, la
gent no et veuria i et podria trepitjar?"
En
Patufet va reclamar:
“Mare!!
Jo vull anar a buscar safrà!!!! Hi aniré cantant així, encara que
no em vegin, em sentiran!!!”
D
esprés
de molt fer-se pregar, la mare va acceptar i li va donar un dineret
per anar a buscar safrà.
esprés
de molt fer-se pregar, la mare va acceptar i li va donar un dineret
per anar a buscar safrà.D’aquesta manera en Patufet va sortir al carrer i es va dirigir cap a la botiga, carregat amb el diner i tot cantant:
“Patim,
patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet”
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet”
Quan
va arribar a la botiga, tot content d’haver-ho aconseguit, va
entrar i va demanar un dineret de safrà. El botiguer que sentia una
veu, mirava per tot arreu, però no veia a ningú
“Ei, que no em veieu!! Vejam si em despatxeu un dineret de safrà!!”
“Ei, que no em veieu!! Vejam si em despatxeu un dineret de safrà!!”
El
botiguer va tornar a mirar i, de sobte, va veure un dineret que es
bellugava a terra. Va agafar el dineret i en el seu lloc hi va deixar
una paperina de safrà.
En Patufet va sortir de la botiga i va enfilar al camí cap a casa:
“Patim,
patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet”
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet”
La
gent que anava pel carrer, en veient una paperina sola cantant pel
carrer, s’amagava als portals.
Quan va arribar a casa seva, la mare no s’ho podia creure, En Patufet havia anat sol a comprar el safrà i hi havia fet prou bé. Quan en Patufet va demanar-li per portar el dinar al pare, que estava treballant al camp, la mare va dir que no, el cistell pesava massa i l’hort era massa lluny. Però en Patufet no va callar fins que al final ho va aconseguir.
Quan va arribar a casa seva, la mare no s’ho podia creure, En Patufet havia anat sol a comprar el safrà i hi havia fet prou bé. Quan en Patufet va demanar-li per portar el dinar al pare, que estava treballant al camp, la mare va dir que no, el cistell pesava massa i l’hort era massa lluny. Però en Patufet no va callar fins que al final ho va aconseguir.
I en Patufet, carregat amb el cistell del dinar se’n va anar a cercar son pare, i pel camí anava cantant:
“Patim,
petem, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet”
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet”
La
gent del poble, espantada en veure passar un cistell tot sol que
cantava, s’amagava dins de les cases. En Patufet va anar caminant
fins que va sortir del poble. Quan ja portava una bona estona
caminant, i quan ja estava força cansat, va començar a ploure i,
corrents, en Patufet va anar cap a un camp proper i en va amagar sota
una col prou gran.
Al
cap d’una estona, un bou que pasturava per allí, va veure la col i
se la va menjar. I sense adonar-se’n, també es va engolir al pobre
Patufet que era a sota amagat.
Quan
el pare d’en Patufet va arribar a casa i la mare li va preguntar
pel seu fillet, aquest va dir que no l’havia pas vist i que, a
sobre, no havia pogut dinar ja que ningú li havia portat el cistell.
Es va fer fosc i en Patufet encara no havia tornat a casa, i els seus
pares, molt preocupats, van sortir a buscar-lo. Al cap d’una bona
estona, en un camp, van trobar el cistell que el Patufet portava i,
aleshores, van començar a cridar:
“Patufet,
on ets? Patufet, on ets?”
En
Patufet, que els va sentir al cap d’una estona, va contestar: “A
la panxa del bou, on no hi neva ni plou”
Però
els pares no el sentien ... “Patufet,
on ets?”
“A la panxa del bou, on no hi neva ni plou”
“A la panxa del bou, on no hi neva ni plou”
De
sobte, els pares van sentir la veueta d’en Patufet, i van saber on
era. Però com el podien treure de la panxa del bou?
Van
començar a donar menjar al bou... i més menjar ... i més menjar
... i el bou, es va anar inflant ... inflant ... inflant...
Tant i tant es va inflar de menjar que, al final, el bou es va tirar un pet i en va sortir ... en Patufet!!!!
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
SER VALENTS ÉS IMPORTANT,
PERÒ HEM DE FER CAS ALS PARES I A LES MARES
divendres, 26 de febrer del 2016
NOVETATS A LA BIBLIOTECA!!!!!
No deixeu de visitar la Biblioteca aquesta setmana...
Ja tenim les novetats adquirides amb el Premi del Betlem d'aquest curs!!!
Novetats, novetats i més novetats gràcies a tota la comunitat educativa que vam fer i aconseguir una vegada més el millor Betlem!!!!
Gaudiu d'elles!!!
dilluns, 15 de febrer del 2016
CONTES A CABASSOS-FEBRER
LA RÍNXOLS D'OR
Hi havia una vegada...
...
una nena molt, molt bonica que tenia els cabells rissats i molt, molt
rossos. El seu nom era Rinxols d’Or.
Un matí de primavera la Rinxols d’Or anava passejant pel bosc i va veure una caseta preciosa enmig d’una esplanada. De la casa en sortia una olor molt bona i va decidir entrar.
Un matí de primavera la Rinxols d’Or anava passejant pel bosc i va veure una caseta preciosa enmig d’una esplanada. De la casa en sortia una olor molt bona i va decidir entrar.
Un
cop dins va veure la taula parada; li va entrar gana i va decidir
esmorzar.
l voltant de la taula hi havia tres cadires: una gran, una mitjana i una petita.
Va intentar asseure’s a la gran, però era massa alta; va pujar a la mitjana, però era massa incòmoda; es va asseure a la petita, la que li anava bé per la seva alçada, però un cop d’alt, la cadira es va trencar.
A
sobre la taula hi havia tres bols de cereals: un gran, un mitjà i un
petit. En el gran hi havia massa cereals (no se’ls acabaria); el
mitjà era molt difícil d’agafar; el petit, era ideal per a ella i
es va menjar tots els cereals que hi havia.
sobre la taula hi havia tres bols de cereals: un gran, un mitjà i un
petit. En el gran hi havia massa cereals (no se’ls acabaria); el
mitjà era molt difícil d’agafar; el petit, era ideal per a ella i
es va menjar tots els cereals que hi havia.
En
acabat, va beure tres gots amb llet calenta que encara fumejaves: una
gran, un mitjà i un petit. El gran pesava massa; el mitjà tenia la
llet massa calenta i es va cremar; el petit era el que millor li
anava per agafar-lo i la llet estava tèbia, així que es va veure
tota la llet d’aquest got.
H
avent
esmorzat, a la Rinxols d’Or li va entrar molta son. Va anar a
l’habitació i va veure-hi tres llits: un de gran, un de mitjà i
un de petit. El gran era massa dur; el mitjà no tenia els llençols
prou fins; el petit era el de la seva mesura i el més còmode així
que s’hi va estirar per dormir una miqueta.
avent
esmorzat, a la Rinxols d’Or li va entrar molta son. Va anar a
l’habitació i va veure-hi tres llits: un de gran, un de mitjà i
un de petit. El gran era massa dur; el mitjà no tenia els llençols
prou fins; el petit era el de la seva mesura i el més còmode així
que s’hi va estirar per dormir una miqueta.
Al
cap d’una estona, els propietaris de la casa van arribar. Eren una
família de 3 ossos: el pare, (un ós molt gran), la mare (una óssa
mitjana) i el seu fillet (un osset petit).
Només
entrar, el pare va dir: “algú
s’ha assegut a la meva cadira”;
la mare va cridar: “algú
s’ha assegut a la meva cadira”;
i el fill va somicar: “algú
s’ha assegut a la meva cadira i me l’ha trencat!!!”
Van
apropar-se a la taula i el pare va dir enfadat: “algú
ha tocat el meu got de llet i els meus cereals”;
la mare va xisclar i va dir: “algú
ha tocat el meu got de llet i els meus cereals”;
i el fill va dir quasi plorant: “algú
ha tocat el meu got de llet i els meus cereals i s’ho ha acabat
tot!!!”
Van
anar a l’habitació i el pare va esbroncar: “algú
s’ha estirat al meu llit”;
la mare va dir: “algú
s’ha estirat al meu llit”;
i el fill va dir molt espantat: “algú
s’ha estirat al meu llit i s’hi ha quedat adormit!!!”
Amb
tot l’enrenou, la Rinxols d’Or es va despertar. Quan va veure els
tres óssos es va despertar i va arrencar a córrer per tota la casa
fins que va trobar la sortida i va marxar cap el bosc.
Els tres ossets es van quedat ben bocabadats.
Els tres ossets es van quedat ben bocabadats.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
DIUEN QUE EN EL POT PETIT HI HA LA BONA CONFITURA
dimarts, 19 de gener del 2016
CONTES A CABASSOS- GENER
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA
Hi
havia una vegada...
...
una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i
es va trobar una moneda.
- Què
puc fer amb aquest dineret? -
va preguntar-se la Rateta.
- Si
em compre ametlletes potser em cauen les dentetes!!
Finalment,
com que era tan presumida, va decidir comprar-se un llacet per a la
cueta.
A
l’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia
cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i
tothom que la veia pensava en lo preciosa que estava.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.
El
primer en passar va ser el Ruc,
i veient-la tan bonica li va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?
La
Rateta li va contestar:
Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar !
El
Ruc va bramar: Iaaaa,
Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa …
I
la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu ensordadora no em vull
casar amb tu
i el Ruc va marxar trist, molt trist.
i el Ruc va marxar trist, molt trist.
Uns
minuts més tard va passar l’Ànec i
li va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?La
Rateta li va contestar:
-Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
L’Ànec
va fer : Quac,
quac, quac, quac …
I
la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull
casar amb tu i l’Ànec va marxar trist, molt trist.
Més
tard va passar el Gos i
va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?
La
Rateta li va contestar:
-Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El
Gos va bordar: Bup,
bup, bup, bup …
I
la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan
sorollosa no em vull casar amb tu i el Gos va marxar trist, molt
trist.
Instants
després va passar el Gall i
li va dir a la Rateta:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?
La
Rateta li va contestar:
-Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El
Gall va fer: Qui-qui-ri-quí,
Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí …
I
la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em
vull casar amb tu
i el Gall va marxar trist, molt trist.
i el Gall va marxar trist, molt trist.
La
Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou
bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà
el Gat que
va dir:
-Rateta,
Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí,
no et voldries casar amb mi?La
Rateta li va contestar:
- Per
poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d'escoltar!
El
Gat va miolar: Mèu,
mèu, mèu, mèu....
La
Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li
havia arribat al cor, i li va dir:Amb
aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!
El
Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre
les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i
pensava en lo enamorada que estava.
Un
dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i,
sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li
queixalada i se la va menjar!
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
DE
VEGADES, LES APARENCES ENGANYEN
divendres, 20 de novembre del 2015
CONTES A CABASSOS DESEMBRE
PLÀ LECTOR 2015-2016 CONTES A CABASSOS
ELS
TRES PORQUETS
Hi
havia una vegada...
...
tres porquets que vivien tots junts al mig del bosc. Els tres eren
germans: el més xicotet era el més roín de la família; el mitjà
era el més juganer; i el gran era el més assenyat i treballador
dels tres.
Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.
Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.
El
porquet xicotet va decidir fer-se una casa de palla. “La palla pesa
poc i és fàcil de manejar”, va pensar, “i així me’n podré
anar a fer malifetes ben aviat”.
El
porquet mitjà, que també volia anar ràpid per anar a jugar amb el
seu germà, va decidir fer-se la casa una mica més enllà però de
fusta. “Tot i que la fusta és més pesada que la palla, jo sóc
més fort que el meu germà xicotet i acabaré molt ràpid”, va
pensar. I dit i fet, en ben poc temps ja s’havia fet la seva caseta
i va marxar corrents a jugar.
El
porquet gran va decidir que el més lògic era fer-se una casa de
maons. Una mica més lluny d’on s’havia fet la casa el mitjà, va
començar a apilar els rajoles i posar-hi ciment, mentre els seus dos
germans jugaven allà a prop.
Però
amagat darrere un arbre els estava espiant el llop que vivia per
aquells voltants.
Q
uan
cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall
i va anar cap a la casa del més petit.
uan
cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall
i va anar cap a la casa del més petit.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. El porquet va mirar pel forat i, en veure que era el llop va dir: “Fora llop … no t’obriré la porta”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obris la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i … la casa de palla va volar pels aires!
E
l porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.
l porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.
“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem la porta”.
Aleshores el llop va dir … “Doncs si no m’obriu la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i … la casa de fusta, tot i aguantar en un primer moment, va acabar cedint i les fustes van anar caient una a una!
E
ls
dos porquets van sortir “cames ajudeu-me”, corrents, i es van
anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire
temps que el llop es va acostar a la casa de rajoles.
ls
dos porquets van sortir “cames ajudeu-me”, corrents, i es van
anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire
temps que el llop es va acostar a la casa de rajoles.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els tres porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem la porta”.
I el llop va dir …
“Doncs
si no m’obris la porta, bufaré… bufaré… i la casa
tiraré!!!”
Va començar a bufar i … a bufar …i a bufar … però la casa no va caure. El llop va seguir bufant … i quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb rajoles i ciment.
Va començar a bufar i … a bufar …i a bufar … però la casa no va caure. El llop va seguir bufant … i quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb rajoles i ciment.
Aleshores
se li va ocórrer entrar per dalt de la teulada, per on hi havia la
xemeneia. Afortunadament, el porquet gran s’estava preparant el
sopar abans que arribaren els seus dos germans, i havia col.locat una
olla amb aigua a escalfar a la xemeneia. Quan el llop es va deixar
anar xemeneia avall, va caure dins l’olla amb l’aigua bullint i
es va escaldar tot.
Cansat,
adolorit, escaldat i derrotat, el llop va marxar cap al bosc i mai
més no va tornar a molestar als tres germans porquets que, feliços
i contents, van decidir viure conjuntament a la casa de rajoles.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
S'han de fer les coses bé des d'un principi!
dijous, 19 de novembre del 2015
CONTES A CABASSOS NOVEMBRE
PLÀ LECTOR 2015-2016 CONTES A CABASSOS
LA CAPUTXETA VERMELLA
Hi
havia una vegada...
...
una nena molt bonica que vivia amb la seva mare. Aquesta li havia fet
una capa amb caputxa de color vermell ... i per això tothom la
coneixia com a la Caputxeta
Vermella.
Un
dia la mare li va dir a la Caputxeta: “Filla
meva, s’han de portar aquests aliments a casa l’àvia: fruites
dolces, uns pastissos i uns formatgets. Però ja saps que l’àvia
viu al mig del bosc, oi? I ja saps que és molt perillós creuar el
bosc perquè hi viu el llop!!”
La
Caputxeta va respondre: “però
mare ...si jo no tinc por de res!!”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parles amb ningú i no t’entretingues ... que no fos cas que vingués el llop”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parles amb ningú i no t’entretingues ... que no fos cas que vingués el llop”
La
Caputxeta va agafar el cistell i va emprendre el camí cap a casa
l’àvia, pel mig del bosc.
La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells ... i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc ... i no et penses que em fas por, llop pelut!!”
El
llop va pensar: “doncs
avui podré fer un bon àpat si em menge l’àvia i la neta, je, je”
... Va donar mitja volta i es va dirigir cap a casa l’àvia de la
Caputxeta. En arribar allà va picar a la porta i l’àvia,
pensant-se que seria la seva néta, li va obrir la porta d’allò
més confiada. El llop li va saltar a sobre i en un “tres i no res”
se la va cruspir. Abans, per això, li havia tret la seva còfia. El
llop es va posar les ulleres de l’àvia, i la còfia, i es va posar
a dins el llit, tapat fins el nas, a esperar que arribés la
Caputxeta.
Al
cap d’una estona, la Caputxeta va entrar a casa la seva àvia en
trobar la porta mig oberta. En veure a la seva àvia ajaguda al llit
... li va dir:
-Àvia … quins ulls més grossos que tens!-Són per a veure't millor Caputxeta-va contestar el llop amb una veu trencada.
-Àvia … quines orelles més grosses que tens!-Són per sentir-te millor Caputxeta!
-Àvia … quines dents més grosses que tens!
- Són per ... … …MENJAR-TE MILLOR!I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!
-Àvia … quins ulls més grossos que tens!-Són per a veure't millor Caputxeta-va contestar el llop amb una veu trencada.
-Àvia … quines orelles més grosses que tens!-Són per sentir-te millor Caputxeta!
-Àvia … quines dents més grosses que tens!
- Són per ... … …MENJAR-TE MILLOR!I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!
Menys
mal que per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els
crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va
trobar la porta oberta, tot tirat pel terra i el llop estirat a sobre
el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el què havia passat
i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.
I
sabeu què hi va trobar? Doncs a la Caputxeta i la seva àvia!!!! Les
dues van sortir de la panxa del llop i es van abraçar amb el
caçador.
Tot i que havien passat molta por, per fi tot havia acabat bé. Això si... la Caputxeta va entendre perquè la seva mare li va dir que no s’entretingués i anés ràpid, i va comprendre que l’advertís sobre els perills del llop.
I
vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)